Fjavier - Catalanisme

EL CATALANISME POLITIC (1833 - 1931)

EL SEGLE XIX

CONTEXT MUNDIAL:

• Europa després del Congrés de Viena.
• Revolucions liberals burgueses de 1920, 1930 i 1948.
• L'Imperi Britànic nou lider de la política mundial.
• Romanticisme i nacionalisme, nous corrents polítics i de pensament..
• Desenvolupament del nacionalisme estatal i regional..
• Inici del moviment obrer. 1848, Manifest comunista . Marx i Engels.
• Revolució Gloriosa a Espanya. Sexeni democràtic.
• Període expansiu europeu: imperialisme per Àfrica i Àsia.
• Estabilització de dos nous Estats: Alemanya i Itàlia.
• Aparició d'una gran potència: els Estats Units.
• Crisi econòmica de superproducció entre 1873 i 1896 que va donar lloc a mesures proteccionista a concentracions empresarials.
• Consolidació dels partits obrers. (PSOE, PSF, Labour Party, SPD)
• Aparició de grans sindicats que propicien legislacions socials.

El catalanisme

• El catalanisme apareix al segle XIX, primer com a moviment reivindicatiu de la llengua i la cultura catalanes (catalanisme cultural) i més tard afegint-s'hi la reivindicació política (autonomista, federal o independentista) (catalanisme polític).
• El nacionalisme català cal inserir-lo en el context de l'expansió dels nacionalismes europeus, sobretot arran del moviment del Romanticisme.
• Els nacionalismes perifèrics hispànics (català, basc i gallec) van ser l'exponent de les reivindicacions de les nacionalitats històriques d'un Estat espanyol que, essent liberal i aparentment democràtic, tenia un règim centralista i uniformador, que menytenia els particularismes nacionals dels pobles no castellans.

1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA

1.1. La Renaixença literària

cat1

• Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua de cultura anà disminuint. El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament. Únicament se’n feia un ús quotidià.

• En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura

• S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d'aquesta primera manifestació del catalanisme cultural.

• El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català.

1.2. La Renaixença popular

• Aquesta Renaixença va ser només per unes capes elitistes. Les classes populars sempre havien utilitzat el català de comunicació oral i hi havia una literatura i teatre populars escrits en un català molt proper a la llengua parlada. Criticaven els Jocs Florals per utilitzar un llenguatge arcaïtzant.

• Aquesta Renaixença popular va involucrar capes molt més àmplies de la societat.

• Cal destacar, Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler (Serafí Pitarra)

• Els canals de difusió foren diversos: teatre, cant coral, excursionisme, premsa...

• Van aparèixer nombroses publicacions que van ajudar a difondre la lectura, com La Renaixença, diaris com el Diari Català, revistes com la Tramuntana (anarquista) i periòdics republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa. ).

2. EL CATALANISME POLÍTIC: INICIS

2.1 Primeres manifestacions

• Els orígens del catalanisme com a moviment polític cal cercar-los en una sèrie de moviments populars que es manifestaren contra el centralisme uniformador del nou Estat liberal. En aquest sentit cal incloure les bullangues i el carlisme.

• Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 i sorgiran en contra de la centralització política, econòmica i administrativa.

• Les revoltes més conegudes seran les bullangues (tumult, avalot): protestes pel malestar social i polític dirigits contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple serà la Jamància 1843, contra Espartero. (Jamància ve de jamar, menjar, eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc).

• Abans del 1868 no hi ha articulat cap mena de catalanisme polític, només certes demandes de descentralització política en les revoltes populars.

2.2. El republicanisme federal

• Un d’aquests moviments que va aconseguir un suport popular important va ser el republicanisme federal.

– Tenia un caràcter progressista i presentava un fort component anticentralista.

– Propugnava l’organització federal de l’Estat espanyol i defensava el repartiment del poder entre els poders estatal, regionals i municipals.

• El federalisme va passar per diversos moments al llarg del segle XIX:

– El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme des de la dècada de 1840, amb Abdó Terrades.

– Durant el sexenni democràtic (1869-1874), el federalisme va crèixer amb el naixement del Partit Republicà Federal de Francesc Pi i Margall, que sostenia que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica.

- Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles de la Península.

– L’any 1869, un grup de federals catalans (Almirall, Anselm Clavé...) van signar el Pacte Federal de Tortosa, un acord entre federalistes per construir l’Estat federal partint de l’antiga Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Balears). Es va concretar durant la primera República.

– Durant la Restauració (1875-1898) el republicanisme federal va perdre pes.

- Josep Mª Vallès i Ribot en el congrés que el partit celebra el 1883 va impulsar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola.

Francesc Pi i Margall

• Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme Va ser el protagonista de la transició del federalisme al catalanisme polític

- Va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. Almirall propugnava la descentralització política de l’Estat espanyol i, segons ell, la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.

– Va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879).

– Va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir totes les forces catalanistes i es van prendre acords per defensar el dret civil català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i crear una entitat que difongués el catalanisme.

– Va fundar la primera organització cultural i alhora política del catalanisme, el Centre Català (1882), una organització interclassista.

– Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885).

– Va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886). Contrari al separatisme, segons ell, Catalunya representava un model de progrés per a Espanya, per tant calia que tingués autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya.

2.3. El Centre Català i el Memorial de Greuges

• El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883), en el que es configura el catalanisme polític, es decideix abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes i es posa en evidència la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors.

• El Centre Català convoca un míting el 1885, on hi participen organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes. Es pretén apropar el catalanisme a la burgesia.

• S'aprova el Memorial de Greuges (1885) primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII: critica el centralisme, demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions, defensa el proteccionisme i defensa el dret civil català.

• La idea d’Almirall d’aplegar tot el catalanisme fracassà perquè representa un catalanisme republicà i no atrau la burgesia, i representa una opció política, no social i no atrau les classes populars. El Centre Català acaba desapareixent.

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

3.1. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

• Un grup d’intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba), procedents del Centre Català, funden la Lliga de Catalunya (1887):

– es tracta d'una organització conservadora, que sintonitza amb la burgesia;
– defensa l’oficialitat del català, el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista.

• La seva actuació és concreta en:

– La redacció del Missatge a la Reina Regent (1888), una petició d'autonomia que es va lliurar a la regent Maria Cristina.
– L’any 1889 endegaren una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma de codi civil, que finalment fou canviat: el govern central canvia el Codi Civil per respectar el tradicional ordenament jurídic català. Fou la primera victòria del catalanisme.

3.2. El catalanisme tradicionalista

• El catalanisme conservador tradicionalista és representat per l’Església i més concretament pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (vigatanisme). Ell proposava un refús a l’evolució i un retorn a l’Edat Mitjana, afirmant que “Catalunya serà cristiana o no serà”.

3.3. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

• En la difusió del catalanisme hi va tenir un paper molt important la Unió Catalanista (1891), una entitat que aplegava totes les organitzacions catalanistes.

• L’èxit de la campanya contra el Codi Civil va portar la necessitat d’una nova entitat que unís els nuclis catalanistes.

• El 1891 Narcís Verdaguer i Callis i altres membres de la Lliga de Catalunya, va fundar la Unió Catalanista, una federació de tots els centres catalanistes:

– Base social: burgesia conservadora, professions liberals, petits propietaris rurals.
– Objectius: propagació de les idees regionalistes i realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes.

• Les idees de la Unió Catalanista van significar el triomf definitiu de les tesis catalanistes sobre les regionalistes (ampli autogovern i no simple descentralització de l’Estat).

Les Bases de Manresa

• Per aprovar el programa polític, la Unió Catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa (març de 1892), d'on en surten unes Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa), la primera formulació d’un projecte d’estatut d’autonomia.

Comentari de text:

– En la 1a Base s'especifiquen les atribucions del poder central a Catalunya.
– En les 16 Bases restants es tracta sobre el poder regional català, la plena sobirania en el govern interior, la possessió de competències absolutes, l'oficialitat de la llengua catalana, càrrecs públics només exercits per catalans i el restabliment de les velles institucions catalanes.

• Les Bases tenen un caràcter medievalitzant i tradicionalista.

• El govern central va iniciar a partir d’aquell moment una repressió contra el catalanisme amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya.

Bases de Manresa

Poder central

Base primera. […] Vindran a càrrec del Poder central:

a) Les relacions internacionals.

b) L’exèrcit de mar i terra […].

c) Les relacions econòmiques d’Espanya amb los demés països […]. […]

e) La resolució de totes les qüestions i conflictes interregionals. […]

El Poder central s’organitzarà d’acord amb el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial. […]

Poder regional

Base segona. En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà lo temperament expansiu de la nostra legislació antiga, reformant, per a posar-les d’acord amb les noves necessitats, les sàvies disposicions que conté respecte dels drets i llibertats dels catalans.

Base tercera. La llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb lo Poder central. […]

Base setena. Lo Poder legislatiu regional radicarà en les Corts catalanes, […]. Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç […].

Font: Unió Catalanista. Bases per a la Constitució Regional Catalana. Manresa, 1892.

. LA CRISI DEL 98 I LA UNIFICACIÓ DEL CATALANISME

• El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics i va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme, que s'havia desmarcat del sistema de la Restauració, tenia uns líders consolidats, havia elaborat una ideologia i disposava d'una base social important. Des de llavors, el catalanisme comença una notable expansió i es consolida com a alternativa política.

• El 10 de setembre de 1898, al diari El Heraldo —després del desastrós estiu de 1898— el general Polavieja va fer pública política una política regeneracionista, que pretenia posar fi al «vell i corrupte» sistema turnista de Sagasta i Cánovas. La proposta pretenia realitzar determinades reformes en l'administració pública i una descentralització administrativa que van ser, en part, ben rebudes per alguns sectors de la burgesia catalana.

• El 1899, la reforma fiscal del govern central va generar una forta protesta a Catalunya, l'anomenat Tancament de Caixes: els comerciants es negaren a pagar els impostos i l'alcalde de Barcelona, el Doctor Robert, es va negar a autoritzar els embargaments. La premsa espanyola titllà el fet com a separatisme. El moviment acabà en derrota, però va significar una victòria i un reforçament del catalanisme.

• El fracàs del govern Silvela, impulsa la unió entre dos grups polítics: Unió Regionalista (1899) (que agrupava els antics partidaris del regeneracionisme, creada per la burgesia industrial, demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya) i Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista).

• El 25 d'abril de 1901 va néixer la Lliga Regionalista de Catalunya, presidida pel Dr. Bartomeu Robert.


Dr. Bartomeu Robert		Enric Prat de la Riba